Els 150 anys de la primera república i la Generalitat

Publicada la notícia de l’abdicació, els federals madrilenys sortien al carrer exigint la proclamació de la República, mentre anava augmentant la pressió dels republicans, federals i demòcrates d’arreu, en el mateix sentit. Malgrat l’intent del govern de suspendre les sessions almenys durant un dia, demòcrates i federals s’hi van oposar, i es va aprovar la moció d’Estanislau Figueras, republicà i català, per tal que les Corts es declaressin en sessió permanent. El Congrés i el Senat, reunits en forma d’Assemblea Nacional, van proclamar-la amb 258 vots a favor i tan sols 32 en contra.

Començava aquí un nou període del que es coneix com el Sexenni Democràtic. La primera experiència republicana a Espanya. Aquesta Primera República heretava la situació de greu crisi econòmica i social, els conflictes bèl·lics de la Guerra dels Deu Anys a Cuba i de la Tercera Guerra Carlista a la pròpia península, a més de veure sorgir el conflicte de les insurreccions cantonals. Certament, l’experiència va ser breu i caracteritzada per la inestabilitat política, marcada també per la tensió amb els monàrquics alfonsins, amb l’Església, entre els sectors unitaris i federals del republicanisme, així com per la crisi econòmica mundial iniciada l’any 1873 mateix.

El republicanisme català hi va tenir un gran protagonisme, aportant dos dels quatre presidents del Poder Executiu de la República, Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall, insigne pensador i home polític federalista que també va tenir un paper clau en els primers passos de la República com a Ministre de Governació.

El projecte de constitució de 1873 establia una república federal i va ser aprovat per la comissió redactora que en tenia l’encàrrec de la cambra legislativa, però mai va arribar a entrar en vigor.

El cop d’Estat de Pavía, l’any 1874, va donar lloc a la dissolució de les corts republicanes i a la dictadura republicana del general Serrano, que al seu torn va obrir el camí a la restauració borbònica precipitada pel pronunciament de Martínez Campos a Sagunt, amb el que va finalitzar definitivament l’experiència republicana.

Malgrat les enormes dificultats que va afrontar, la Primera República és sens dubte una important fita històrica per Catalunya i pel conjunt d’Espanya. Un precedent emblemàtic de la lluites democràtiques per constituir un Estat democràtic i social, laic i federal. Un exemple de la influència política que pot tenir Catalunya en l’orientació política general d’Espanya. També una de les primeres ocasions en les quals ja va tenir un paper protagonista la classe treballadora sorgida de la industrialització del país, situant la qüestió social com un dels motors del projecte del republicanisme.

No és en va que el moviment republicà, a Catalunya i a Espanya, tenia cada 11 de febrer una cita commemorativa i reivindicativa que l’aplegava, fins que aquesta va ser substituïda pel 14 d’abril, data de proclamació de la Segona República, l’any 1931.

Els sectors conservadors han volgut associar sempre al caos, des d’aleshores, tant la república com el federalisme, i han estat violentament refractàries tant a l’una com a l’altra, potser també perquè tant en la primera experiència republicana com en la segona, la república ha anat associada a aspiracions profundament democràtiques, laiques i de transformació social. Els sectors progressistes, al seu torn, s’han centrat sovint molt més en el record de la Segona República, potser pel fet que, malgrat tot el que va afrontar —incloent-hi una sagnant Guerra Civil, preludi de la Segona Guerra Mundial— va poder desplegar un ambiciós programa transformador.

La significació històrica de la Primera República és innegable, com ho és el paper que el republicanisme democràtic i federal català hi va tenir. No s’entén que, malgrat que el Parlament va aprovar una proposta socialista perquè s’inclogués la commemoració del 150è aniversari de la seva proclamació al calendari de commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya per l’any 2023, el Govern de la Generalitat ho hagi obviat completament. Seria trist arribar a la conclusió que el Govern menysté l’ocasió pel simple fet que no li encaixa en el relat sobre la història del país que li resulta més còmode o convenient. Tal nivell de sectarisme seria absolutament execrable.

 Versión castellana