CCOO alerta que Catalunya dobla en intensitat l’increment de l’atur que la resta de l’Estat arribant a més de 537.000 persones desocupades
- Escrito por CCOO
- Publicado en Edició Catalunya
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) mostren les conseqüències de la crisi sanitària amb un continuat increment de l’atur amb més de 537.000 persones sense feina i en un context dur i incert. L’ocupació precària, les jornades parcials i els contractes temporals que afecten majoritàriament les dones i els joves, és la més vulnerable i fàcil de destruir. Hi ha més de 150.000 persones afectades per ERTO que no comptabilitzen en les xifres de l’atur i que estan en situació de risc. El model productiu s’evidencia obsolet i demana de canvis en les polítiques d’inversió que reactivin l’economia, així com polítiques de protecció per garantir el manteniment de les rendes, i polítiques d’ocupació enfocades a garantir el dret a l’ocupació, especialment de les persones treballadores més vulnerables. En aquest sentit des de CCOO de Catalunya valorem positivament el paquet de mesures presentat pel govern aquesta setmana, però reclamem més polítiques amb dotació pressupostària que esgotin la capacitat d’endeutament oferta pel govern central (2,2% del PIB, això és, 5.000 milions), i que permetin superar la situació delicada que viurem els propers mesos, a l’espera de les polítiques de reactivació europees que previsiblement no es materialitzaran fins el segon semestre de 2021.
ATUR CATALUNYA/ESPANYA
Els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) pel quart trimestre de 2020 indiquen que el nombre de persones aturades a Catalunya ha augmentat en un 6,2% respecte el trimestre anterior, és a dir, hi ha 31.300 aturats i aturades més, tenint com a resultat un total de 537.900 persones sense feina.
A Espanya, la xifra de persones desocupades ha estat de 3.719.800, amb una taxa d’atur del 16,1%. La taxa d’atur a Catalunya se situa en un 13,9%, 0,6 punts percentuals més que el trimestre anterior i 3,4 punts percentuals més que el quart trimestre de 2019. La taxa d’atur femenina (15%) creix notablement i s’allunya de la masculina (12,9%). En un any l’atur ha augmentat en 132.100 persones, el que representa una crescuda del 32,6%. Aquest augment s’ha donat tant en homes (28%) com en dones (37,1%), però les darreres han patit un major impacte de la desocupació.
OCUPACIÓ
Respecte les dades de població ocupada, podem dir que per aquest quart trimestre de 2020 l’ocupació ha crescut en 16.700 persones (0,5% més) respecte el trimestre anterior. En termes interanuals, l’ocupació s’ha reduït en 137.500 persones, caiguda que significa un 4%. La taxa d’ocupació per al tercer trimestre de 2020 és del 52,7% a Catalunya. Aquesta xifra representa 0,2 punts percentuals més que el trimestre anterior i 2,4 punts menys que l’any 2019.
L’increment de l’atur situa Catalunya en més de mig milió de persones desocupades, sent un trimestre que, malgrat recollir la contractació de temporada d’hivern, deixa veure les greus conseqüències de la crisi sanitària generada per la COVID-19.
SITUACIÓ PROVÍNCIES
L’anàlisi per províncies ens mostra com Tarragona registra la taxa d’atur més elevada, amb un 19,9%, seguida de Barcelona (15,1%), Girona (12,5%) i Lleida (9,5%).
CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA
El quart trimestre de 2020, el nombre de persones assalariades amb contracte indefinit es redueix en 64.400 persones respecte fa un any (-2,8%), i el nombre de persones amb contracte temporal ho fa en 67.100 persones assalariades (10,7% de reducció).
La taxa de temporalitat assoleix un 19,8%, sent la femenina (21,8%) notablement superior a la masculina (17,9%). Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Activitat Ocupació Atur 66,5 57,0 61,6 59,9 50,7 55,1 10,0 11,0 10,5 65,7 56,9 61,2 57,2 48,4 52,7 12,9 15,0 13,9 Taxes Principals indicadors del mercat de treball (%) 4t trim 2019 4t trim 2020
En relació al tipus de jornada, la xifra de persones que treballa a jornada parcial es redueix en 47.100 (9% menys) i el nombre de persones que ho fa a jornada completa cau en 90.500 (3,1% de reducció) respecte l’any 2019. La taxa de parcialitat resulta del 14,2%, amb una distància de 14 punts percentuals entre homes (7,6%) i dones (21,6%).
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya reclama:
1.- La prioritat en la circumstància actual recau en les polítiques sanitàries i de prevenció que han de garantir la salut de les persones. Les informacions preocupants que ens arriben d’Europa sobre la disponibilitat de les vacunes que podria retardar l’assoliment de l’objectiu d’immunitat col·lectiva, fa encara més necessàries les mesures de prevenció, però també de tractament i teràpia, per fer front als efectes de la pandèmia. Això comporta una dotació pressupostària excepcional en el sector sanitari i especialment pel que fa els i les seves professionals, que porten ja prop d’un any en condicions d’extrema precarietat. Els plans de prevenció i la implicació de les persones treballadores i dels seus representants, especialment dels delegats i delegades de prevenció, en les mesures que es prenguin a les empreses, son la millora garantia perquè la salut no entri en conflicte amb el funcionament del teixit productiu.
2.- La important destrucció d’ocupació al llarg del darrer any comporta una situació d’extrema vulnerabilitat per a les persones que s’han vist apartades del seu lloc de treball. En la situació actual la possibilitat de trobar una nova ocupació és molt limitada i reclama per tant de prestacions contributives i assistencials que ajudin a mantenir les rendes. Tanmateix, la situació de les persones que han vist suspesa la seva relació laboral per trobar-se en el marc d’un ERTO, és delicada, especialment la d’aquelles que hi porten més temps. La reducció de la renda disponible al 70%, reclama de complements que poden facilitar en part el paquet de mesures aprovat pel govern, però que s’haurà d’ampliar els propers mesos. La situació de desocupació o suspensió laboral ha de ser compatible amb polítiques actives i de formació que permetin millorar les oportunitats al mercat de treball en el moment de represa econòmica.
3.- Tot i que l’aplicació dels ERTO ha facilitat per primera vegada en la història de la democràcia, que una crisi econòmica afectés més a l’economia que a l’ocupació, també ha posat en evidencia la extrema precarietat i vulnerabilitat que ha instal·lat en el món del treball la reforma laboral del 2012. Especialment vulnerable és la situació de les persones amb salaris més baixos que son també les que tenen condicions més precàries i més exposició a crisis com aquesta. En aquest sentit no hi ha justificació per no incrementar el SMI quan aquest garanteix la capacitat adquisitiva de les rendes més baixes i comporta un element d’estabilitat socioeconòmica. En el marc macroeconòmic a l’espera que els plans de reactivació es comencin a materialitzar al segon semestre de 2021, la disponibilitat d’una capacitat de deute del 2,2% sobre el PIB, això és 5.000 milions, és una oportunitat per ampliar les polítiques de sosteniment del teixit productiu i de les rendes que no pot ser ajornat.
4.- L’impacte de la crisi en les rendes més baixes i en les ocupacions més precàries, té a més una vessant de gènere i també a nivell generacional. Que la parcialitat de l’ocupació femenina tripliqui la dels homes, o que la taxa de temporalitat estigui 4 punts per sobre de la dels homes no es pot assumir i reclama de polítiques específiques. També la situació de l’ocupació de les persones joves, amb taxes de parcialitat i temporalitat que doblen les dels treballadors/es de més edat reclamen d’un focus especial. Les polítiques actives que gestiona el SOC, però també les de formació que es concreten en el marc del Sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, han de ser actualitzades per fer front a l’impacte asimètric sectorial de la pandèmia, els reptes pendents de la digitalització i del canvi climàtic, però també l’objectiu d’un món del treball inclusiu en el que les oportunitats, el salari i l’estabilitat a la feina no depenguin del sexe o de l’edat.