Proclamació i lliurament del 52è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu

Enguany, Rosa Boladeras és mereixedora del guardó pel seu paper a l'obra Tinc un bosc al cervell, escrita per l'alacantina Guadalupe Sáez i estrenada a la Sala Beckett sota la direcció d'Alícia Gorina.

El Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu és un dels guardons més emblemàtics de l’escena teatral del nostre país. Amb més de cinquanta anys d’història, es distingeix per reconèixer la trajectòria i el talent sense recórrer a la competició entre professionals, posant en valor el treball col·lectiu i el vincle que uneix la comunitat teatral.

Des del 2022, Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya organitzen el premi, en col·laboració amb l'Ajuntament de Molins de Rei i la Fundació Romea, i el suport dels mecenes Joan i Sandra Llavina, de Lexus, que aporten l’anell que rep com a obsequi l’actriu premiada.

El jurat d’enguany ha estat format per quatre membres de la Federació (Magda Garcia Martí, Josep Mayolas, Elisa Poch Tort i Josep M. Porta) i quatre crítics de Núvol (Martí Figueras, Oriol Osan i Tort, Ana Prieto Nadal i Oriol Puig Taulé), amb Jaume Forés Juliana, actor i cap de redacció de Núvol, actuant com a secretari, sense vot. Aquest jurat ha decidit atorgar el Premi Memorial Margarida Xirgu 2026 a l’actriu Rosa Boladeras per la seva participació en l'obra Tinc un bosc al cervell, estrenada a l'abril a la Sala Beckett.

El jurat ha destacat la gran diversitat de registres, la potència emocional i l'enorme compromís que l'actriu ha demostrat en una posada en escena molt exigent, on actuava acompanyada de tres intèrprets menors d'edat. Un text postdramàtic i polifònic de l'alacantina Guadalupe Sáez, fruit d'un dels Ajuts Benet i Jornet de la Sala Beckett, que aborda el colpidor tema de la desaparició de criatures. El muntatge, dirigit per Alícia Gorina, transcorria dins d’un cub transparent dissenyat per l’escenògraf Xevi Oró i els espectadors seguien la funció amb auriculars, amb un espai sonor a càrrec de Guillem Rodríguez, que oferia una intimitat difícil d’experimentar a les nostres platees.