Kulunka presenta, al Teatre Condal, tres grans espectacles amb el seu segell únic i particular

La presentació de la trilogia Kulunka al Teatre Condal, dins de la programació del GREC Festival de Barcelona, posa en valor el recorregut d’una companyia que enguany celebra quinze anys de trajectòria i que ha fet del llenguatge de la màscara una eina escènica d’abast universal.

Leticia Martín, directora del GREC Festival de Barcelona, ha recordat que la presència de Kulunka al festival neix de l’excel·lent acollida de Forever l’any passat: “Va ser una experiència meravellosa per a tots els qui la van veure”. A partir d’aquella experiència, explica, va sorgir la possibilitat de fer créixer la proposta: “Va venir en Dani dient: ‘què tal si apostem perquè tot el mes sigui de Kulunka i presentem la trilogia cronològicament?’”.

Martín ha agraït l’aposta del Teatre Condal i ha destacat la singularitat de la companyia dins del marc del festival: “Els vostres espectacles són dels més universals que presentem, perquè es poden entendre des de qualsevol nacionalitat”. La trilogia s’obre amb André y Dorine, continuarà amb Solitudes i culminarà amb Forever, en un recorregut que permetrà al públic descobrir l’evolució artística de Kulunka.

Per la seva banda, Daniel Anglès, director artístic del Teatre Condal, ha celebrat que el teatre formi part de la programació principal del Grec en un any especialment significatiu per a la companyia: “Estem molt contents de formar part de la programació principal del Grec, i més aquest any, en què Kulunka també celebra 15 anys”. Anglès ha explicat que va descobrir la companyia en directe l’any passat i que l’impacte va ser immediat: “Encara estic en xoc. Sempre ho explico com una de les experiències teatrals més fortes de la meva vida”.

Aquest impacte va obrir la porta a començar converses per fer possible el retorn de Kulunka a Barcelona amb la trilogia completa. “Ja va ser aleshores quan vam començar a parlar de tornar i poder ensenyar la trilogia”, ha explicat Anglès. El públic podrà veure els espectacles per separat, però també mitjançant un abonament específic, que el Teatre Condal planteja com una nova aposta per donar visibilitat al conjunt del recorregut de la companyia. Anglès també ha subratllat la força escènica i dramatúrgica de la proposta:

“És un tipus d’espectacle que has de veure sí o sí: no és només un joc a partir de la poesia, sinó que hi ha una dramatúrgia teatral”.

En aquest sentit, ha remarcat que Kulunka situa el treball amb la màscara en un terreny poc habitual, allunyat dels tòpics i amb una capacitat expressiva excepcional.

“Amb la màscara es genera una mena de triangle entre la màscara, l’actor i l’espectador, que, gairebé sense adonar-se’n, posa paraules al que està succeint a escena.” Garbiñe Insausti

Des de la companyia, Garbiñe Insausti ha volgut agrair l’acollida GREC Festival de Barcelona i del Teatre Condal en un moment especialment significatiu per a Kulunka, que enguany celebra quinze anys de trajectòria.

“Kulunka va néixer l’any 2010 i, des d’aleshores, hem creat set espectacles diferents”, ha recordat. Insausti ha subratllat que el que ha definit el recorregut de la companyia ha estat “el treball al voltant del llenguatge de la màscara”, un llenguatge que els ha permès “girar per més de quaranta països”.

Segons Insausti, la presentació de la trilogia s’ha convertit en “una manera preciosa de celebrar els nostres quinze anys”.

La companyia ja havia passat per Barcelona en diverses ocasions amb André i Dorine, mentre que Solitudes s’hi presenta ara per primera vegada, i Forever hi torna després de la seva bona acollida l’any passat. “Aquesta és la quarta temporada que fem a Barcelona”, ha explicat, tot remarcant que “tornar amb Forever serà, sens dubte, tota una experiència”.

La intèrpret també ha destacat el fil temàtic que uneix les tres peces: “Tot i que les tres comparteixen el llenguatge de la màscara, cadascuna té la seva pròpia història”.

A André i Dorine, la companyia aborda l’alzheimer; a Solitudes, la incomunicació dins la família, i a Forever, el pas del temps i la distància entre allò que una família havia somiat ser i allò en què acaba convertint-se. “Són històries properes i universals, en què creiem que el públic s’hi pot sentir profundament identificat”, ha afirmat.

Insausti ha definit la relació que genera la màscara amb l’espectador com “una mena de triangle entre la màscara, l’actor i l’espectador”, en què el públic, “gairebé sense adonar-se’n, posa paraules al que està succeint a escena”. També ha recordat que l’aposta inicial per aquest llenguatge va néixer d’una decisió “gairebé kamikaze”, perquè la companyia no en tenia experiència prèvia. “Podria haver anat molt malament, però, afortunadament, vam descobrir un llenguatge que ens ha captivat”, ha explicat.

“Són històries que conviden a sentir: relats emotius, tot i que la comèdia hi és present. Són històries universals amb què el públic connecta i empatitza amb molta facilitat.” José Dault

José Dault ha incidit en la importància de poder veure les tres obres conjuntament, ja que permeten resseguir l’evolució artística de Kulunka. “Les tres obres comparteixen el codi de la màscara, però veure-les juntes permet entendre tota la nostra evolució artística”, ha afirmat. Per a Dault, aquesta presència al Grec i al Condal és “una molt bona manera de recórrer tot el trajecte de la companyia” i “un regal poder compartir-ho així”.

El creador i intèrpret ha volgut remarcar també que el treball amb màscares de Kulunka no s’adreça exclusivament a un públic infantil o familiar. “És teatre de màscares, però no és teatre infantil ni familiar”, ha dit, tot recordant que l’edat recomanada és a partir de 12 anys, i de 14 en el cas de Forever.

 “Cal trencar el prejudici que associa la màscara exclusivament al teatre familiar”, ha afegit.

Dault ha definit les peces de Kulunka com “històries que conviden a sentir”, relats emotius però travessats també per la comèdia. “Són històries universals amb què el públic connecta i empatitza amb molta facilitat”, ha explicat. En aquest sentit, ha reivindicat “la màgia de la màscara”, capaç de fer visible l’emoció sense necessitat de paraules: “Més enllà de les nostres històries, el codi en si mateix ja conté aquest poder”.

El recorregut de la trilogia permet veure, segons Dault, com ha anat creixent la companyia. "André y Dorine representa el descobriment del llenguatge i la peça amb què Kulunka es va donar a conèixer; Solitudes suposa “un pas endavant en la plàstica i en la dramaturgia”, i Forever és “un gran salt”, amb una posada en escena més complexa i el repte d’“explicar més amb menys”.

“L’evolució principal que s’hi pot veure és sobretot plàstica i narrativa, amb una major densitat de trama”, ha resumit.

Dault també ha recordat l’origen d’André y Dorine, inspirada lliurement en la història d’André Gorz i la seva dona Dorine. “No és la seva història, perquè la nostra Dorine pateix Alzheimer, però sí que parteix del desig d’explicar una història d’amor en la vellesa”, ha explicat. Sobre Forever, ha celebrat especialment el reconeixement del Premi Max a la millor dramatúrgia: “Ens va fer una il·lusió especial, perquè es reconeixia amb aquest guardó un text sense diàleg”.

“Ens caracteritzem per haver escollit un llenguatge de treball universal, el de la màscara, que permet arribar a tothom, vingui d’on vingui.” Edu Cárcamo

Finalment, Edu Cárcamo ha posat l’accent en la dimensió internacional de la companyia i en la singularitat de presentar la trilogia a Barcelona. “És un luxe poder venir a passar l’estiu aquí”, ha afirmat, tot destacant que la ciutat és “un lloc on convergeix gent de tot el món” i que això ofereix l’oportunitat que espectadors molt diversos puguin descobrir el treball de Kulunka. Cárcamo ha reivindicat la màscara com un llenguatge universal: “Ens caracteritzem per haver escollit un llenguatge de treball universal, el de la màscara, que permet arribar a tothom, vingui d’on vingui”. També ha destacat el caràcter col·lectiu dels processos de creació de la companyia, amb dramatúrgies construïdes “a diverses mans” i amb la música com “un element fonamental” en els espectacles de màscares.

Després de quinze anys, més d’un centenar de funcions junts i actuacions en més de quaranta països, Cárcamo considera que la companyia ha assolit una maduresa artística que cal continuar desenvolupant. “Tot aquest bagatge té un valor, i ens impulsa a continuar”, ha afirmat. En aquest sentit, ha avançat que, després de l’estrena d’Herència, la companyia ja comença a imaginar el que podria ser el seu quart espectacle de màscares.

Per a Cárcamo, el motor de Kulunka continua sent el desig de compartir històries amb el públic. “Nosaltres intentem fer els espectacles que ens agradaria veure com a espectadors”, ha explicat. “Creem molt des de la butaca, pensant en qui vindrà a veure’ns, i tenim ganes de trobar-nos amb el públic —com més divers, millor— i d’arribar al màxim nombre de persones possible.”

Una companyia internacional amb un llarg recorregut

Fundada el 2010, la compania basca Kulunka Teatro ha portat els seus espectacles a escenaris de més de 40 països, acumulant prestigiosos guardons nacionals i internacionals. Entre els seus reconeixements destaquen diversos Premis Max, premis internacionals als Estats Units, el Regne Unit i Cuba, així com el reconeixement de la crítica i del públic arreu del món.

Una trajectòria que ha consolidat la companyia com una de les veus més rellevants del panorama escènic actual.

Tres espectacles. Una visió única de la vida a través de la màscara

La proposta que presenta Kulunka al Teatre Condal no és només una exhibició d’èxits, sinó un itinerari temàtic i artístic que recorre grans qüestions contemporànies com la identitat, la incomunicació, la solitud o els vincles familiars.

ANDRÉ Y DORINE

El combat contra l'oblit

La trilogia arrenca amb André y Dorine (de l’1 al 9 de juliol), una de les creacions més reconegudes internacionalment de la companyia. L’obra narra la història d’una parella d’edat avançada la vida de la qual es veu alterada per la malaltia i la pèrdua de memòria, en una reflexió poètica sobre el pas del temps i la fragilitat dels records.

A través d’una posada en escena delicada i sense diàlegs, els personatges recuperen el seu passat i els seus vincles en un viatge emocional que oscil·la entre la tendresa i la melancolia. La peça ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals i s’ha convertit en un dels muntatges més emblemàtics del teatre visual contemporani.

SOLITUDES

La dignitat de les petites coses

Del 10 al 19 de juliol, el públic podrà veure Solitudes, espectacle guanyador del Premi Max al Millor Espectacle i a la Millor Composició Musical el 2018.

Amb una mirada aguda i empàtica, l’obra explora la soledat en l’àmbit familiar, centrant-se en un home gran que se sent desplaçat en el seu entorn i lluita, amb determinació i dignitat, per allò que altres consideren insignificant. Aquesta resistència quotidiana, construïda amb gestos mínims i situacions reconeixibles, genera un relat que combina humor, emoció i crítica social.

Solitudes confirma la capacitat de Kulunka per convertir històries quotidianes en experiències escèniques universals, capaços d’interpel·lar el públic des de la proximitat.

FOREVER

L’espiral de la família contemporània

La proposta culmina amb Forever (del 22 de juliol al 2 d’agost), el treball més recent de la companyia i un dels més aclamats, guardonat amb el Premi Max a millor autoria i direcció i el Premi Talía al millor espectacle el 2024.

L’obra retrata la destrucció progressiva d’una família, explorant temes com la maternitat, l’educació, la discapacitat i les contradiccions de l’amor. La posada en escena, articulada al voltant d’una plataforma giratòria, genera una estructura circular que evoca tant el pas del temps com la repetició dels conflictes, en una narrativa visual amb clares referències cinematogràfiques.

Amb un to que alterna ironia i cruesa, Forever planteja una pregunta incòmoda però universal: fins on pot arribar la incomunicació dins d’una família?

Sinopsi

Endinsa't en l'univers de Kulunka amb una proposta única que destaca pel seu llenguatge escènic inconfusible i la seva gran força visual. Tres espectacles independents que comparteixen una mateixa mirada artística, on cada peça ofereix una experiència completa i emocionant per si sola.