Més que un joc: el ‘tikitaka’ del Barça i d'Espanya crea marca global i atrau turisme i inversió

Aquest mateix estil, anomenat “tikitaka” de manera popular, no només deixà la seva empremta al camp de joc, sinó que canvià la manera en què el món veu Espanya i Catalunya. A través del que en la nostra nova investigació anomenem playstyle branding, el futbol de possessió es convertí en una eina cultural i de projecció internacional.

De Cruyff a Guardiola: la filosofia que defineix un estil

El FC Barcelona sempre ha sigut més que un club: un símbol d'identitat catalana i de valors com creativitat, disciplina i col·laboració. Aquesta identitat se forjà a través del temps. Johan Cruyff arribà el 1988, incorporà conceptes del “futbol total” holandès i prioritzà el control de la pilota i el treball en equip. Com explica Joan Vilà, exentrenador de categories inferiors del Barça i coneixedor de la cantera del club, més coneguda com La Masia: “L'èmfasi en el control de la pilota, el moviment i el passe no només promou habilitats tècniques, també transmet principis de responsabilitat i treball en equip”.

Pep Guardiola consolidà este enfocament entre 2008 y 2012, cosa que va fer que s'aconseguiren victòries històriques com el sextet del 2009. La seva influència no es va quedar al Barça: la selecció espanyola adoptà aquest estil, gràcies a jugadors formats a La Masia, com Xavi, Iniesta, Piqué i Busquets, cosa que permeté dominar el futbol internacional durant aquests anys.

La nostra investigació, basada en entrevistes amb entrenadors, exjugadors i periodistes, confirma que aquest estil no només defineix com es juga, sinó que també modela la identitat del club i de la selecció, i reflecteix valors i principis compartits. Segons Joan Capdevila, campió del món l'any 2010: “L'èxit de la selecció se basà en un estil incorporat des de les categories juvenils; els jugadors ja estaven preparats quan arribaren al primer equip”.

Més que tàctica: valors i cultura a la gespa

La Masia forma tècnicament, però també social i personalment. Joan Vilà assenyala: “S'ensenya futbol, però també a ser persones conscients del seu entorn. Així es forma un estil que transcendeix al camp”. Aquest enfocament genera cohesió social. Aficionats i comunitats es reconeixen en el joc, enfortint la identitat col·lectiva i l'orgull regional i nacional.

Més enllà de la tàctica, el futbol de possessió i toc donà peu a un llenguatge propi, on termes com “jugar” i “disfrutar” substitueixen “atacar” o “defensar”. A La Masia, aquest vocabulari reflecteix una visió del futbol com un art i una col·laboració, i no només com a competència.

Futbol i projecció internacional: playstyle branding

Un exemple clar de com l'estil de joc ha projectat la imatge de Catalunya és la col·laboració entre el FC Barcelona i l'Agència Catalana de Turisme. Aquest acord busca consolidar la simbiosi entre el club i la comunitat autònoma, i utilitzar la projecció internacional del Barça per a promoure Catalunya com a destinació turística. La identitat i els valors del club s'alineen amb els de la regió i reforcen la seva imatge global.

És important destacar que la selecció espanyola també elevà la reputació del país a través del futbol. Els triomfs, especialment els de l'Eurocopa de 2008 i el Mundial de 2010, junt amb el de l'Eurocopa de 2012, consolidaren la imatge d'Espanya com nació estratègica i innovadora i reforçaren la marca país, cosa que fomentà turisme i inversió. José Sámano, exeditor d’ El País, recorda: “Abans, la selecció era ‘La Furia’. Després de 2008, Espanya passà a ser reconeguda per la seva clara identitat futbolística”.

De la Barcelona Olímpica a la Barçamania

Barcelona passà d'ésser la “ciutat olímpica” de 1992 a consolidar-se com “la ciutat del futbol creatiu”. La identitat del Barça contribuí a posicionar la capital catalana com un centre global d'innovació i excel·lència, cosa que va tenir un impacte directe en la seva imatge turística i empresarial.

Aquest model transcendí fronteres. Acadèmies i equips de països com Alemanya, Anglaterra o inclús Índia (on emigraren al final de la seva carrera diversos jugadors de LaLiga) adoptaren principis del joc de possessió i integraren així valors de col·laboració i pensament estratègic en les seves metodologies.

La paradoxa és evident: un estil nascut de l'orgull català definí la identitat futbolística de tota Espanya, i va unir sota una mateixa filosofia a jugadors i aficionats de diferents regions d'un país que viu sempre pendent de les tensions entre centre i perifèria. Aquest model de joc no només transformà la selecció espanyola, sinó que també impulsà l'exportació del talent futbolístic d'aquest país.

Des de la primera dècada del segle XXI, la presència de jugadors espanyols en lligues estrangeres ha crescut de forma notable. En la temporada 2025, per exemple, 22 internacionals espanyols juguen fora de LaLiga, amb especial presència en la Premier League anglesa.

Connexió euromediterrània

El “tikitaka” ha deixat una empremta cultural a Catalunya i Espanya i ha reflectit valors com creativitat, intel·ligència col·lectiva i treball en equip. Segons Jonathan Giráldez, exentrenador del Barça Femení, aquest estil parla una mateixa llengua i projecta aquests principis en la imatge de Barcelona, Catalunya i Espanya.

La identitat futbolística espanyola troba ressonància en iniciatives diplomàtiques com Casa Mediterráneo, creada en 2009 pel Govern espanyol per enfortir les relacions amb els països de la regió euromediterrània en àmbits culturals, econòmics, científics i d'innovació sostenible. La filosofia del futbol espanyol coincideix en valors amb els principis promoguts per aquesta institució i mostra com l'esport i la cultura poden dialogar i reforçar-se mútuament.

Avui, el concepte de playstyle branding ens permet entendre el futbol no només com un espectacle esportiu, sinó com una forma de diplomàcia cultural. El “futbol total” holandès o el Jogo Bonito brasiler reflecteixen identitats nacionals, mentre que el “futbol de possessió” representa la mentalitat mediterrània: col·lectiva, estratègica i creativa.

Més enllà dels trofeus, la grandesa de l'estil està en la seva capacitat per unir comunitats, generar orgull col·lectiu i canviar la percepció internacional d'un país. La Masia del FC Barcelona segueix sent l'epicentre d'aquesta filosofia, i la seva influència s'estén a jugadors, entrenadors i aficionats de tot el planeta.

El futbol demostra així que pot ser molt més que un joc: és una plataforma per a expressar valors, projectar cultura i construir reputació. La filosofia de Cruyff, Guardiola i els seus deixebles segueix viva cada cop que un equip adopta la possessió i el toc per bandera, i ens recorda que un estil de joc pot realment transcendir el camp i deixar una marca inesborrable en la societat i el món.

El popularment anomenat “tikitaka” no només canvià el futbol. També ha contribuït a projectar una imatge internacional d'Espanya amb accent mediterrani i a reforçar la seva identitat cultural i acció diplomàtica.

Nahuel Ivan Faedo, Assistant Professor, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; Jordi de San Eugenio Vela, Profesor titular del Departamento de Comunicación, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; Krishna Satish, Doctorando en Diseño y Comunicación, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya y Xavier Ginesta, Associate professor, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.