Arriba al Teatre Condal Una idea genial, una comèdia d'embolics i dobles identitats

Daniel Anglès va encetar l’acte agraint la presència dels mitjans i presentant la que serà una de les grans comèdies de la programació de la temporada.

“Em fa especial il·lusió presentar aquest espectacle perquè conté dos elements que el converteixen en una proposta interessantíssima. Per una banda, es tracta d’una companyia amb professionals que són veritables experts en el gènere i que han demostrat, en diverses ocasions, que li tenen el pols pres al públic. D’altra banda, aquest és un text que ja pot qualificar-se de clàssic de la comèdia, que ha triomfat a França i que, ara, arriba a l’escenari del Condal.”

En efecte, Una idea genial és l’adaptació directa d’un text de l’autor francès Sébastien Castro, obra molt celebrada al país veí i que pot presumir d’haver guanyat, entre altres reconeixements, dos premis Molière, un dels guardons escènics més importants del teixit cultural francès, l'any 2023.

Però, precisament per això, perquè es tracta d’una comèdia notablement escrita, era indispensable un equip artístic a l’alçada. Xavier Ricart, director de l’espectacle, parlava així de l’encàrrec i del que suposa:

“És una obra que demana ritme i energia, i encara estem en procés. Ara només falta que comenci a venir el públic. La comèdia està molt ben escrita i ens hem barallat molt per explicar-la tal com la volem explicar. No ens hem equivocat amb el càsting; tenim molta experiència fent aquest tipus de feina. A més, estic molt content amb l’equip que ens envolta. Hem tingut la sort de poder treballar amb l’espai des del primer dia, i això era molt important per a aquesta obra. Tenim un equip fabulós. És una comèdia que pretén fer-te venir, passar-ho bé, gaudir del treball i de la virtuositats d’aquests actors, i, per una estona, oblidar-nos del que està passant fora.”

El mateix Ricart va reconèixer com ha estat una veritable feina d’equip la que ha permès dur a bon terme el projecte, implicant tant l’excel·lent adaptació del text per part de Susanna Garachana (El favor, Un sogre de lloguer) com de la resta de membres de l’equip.

“Realment, l’adaptació que ha fet la Susanna ha estat molt brillant. La versió francesa, d’entrada, ni tan sols sabíem si funcionaria en un poble de Lleida. També vull agrair la feina de l’ajudant de direcció, el Xavi Carreras, perquè sense ell no hauríem arribat enlloc. I, per descomptat, vull donar les gràcies a Focus per l’encàrrec. Després de l’experiència amb El favor, em feia molta il·lusió tornar a fer una comèdia, tot i que després t’adones que no és tan fàcil com sembla. Les obres es van construint i tancant, i constantment et preguntes qui és qui, d’on surt cada cosa i cap a on anirà. Ara ens queda l’última fase, que és experimentar-ho amb el públic, que és on realment tot pren sentit. És una maquinària que funciona molt bé, però hem lluitat molt per fer-la tal com la volíem fer. Per això ha estat clau poder treballar amb l’espai des del primer dia, perquè si no tens les portes i la configuració de l’espai, és molt complicat aixecar una comèdia així. L’espai és de la Núria Llunell, amb el Jordi Bonet al so i el David Bofarull a les llums.”

La pròpia companyia va explicar que un dels secrets d’aquest espectacle és que els pròpis intèrprets gaudeixen fent-la. Xavi Mira, ho va explicar així:

“Feia temps que no m’ho passava tan bé fent d’actor. Vinc de combinar la feina d’actor i director, i això fa que moltes vegades no puguis gaudir del tot de la interpretació ni deixar-te portar. En aquest cas, poder posar-me en mans d’algú com el Xavi, que busca molt que les coses neixin d’una veritat, m’ha permès gaudir-ho molt. També ha estat un plaer compartir escenari amb el Lluís, amb qui ja fa temps que coincidim tant en televisió com en teatre, sobretot fent comèdia, i amb la Susanna, amb qui treballar és sempre un luxe. I amb l’Anna, amb qui coincideixo per primera vegada, ha estat una experiència molt especial. Fer comèdia sempre és molt divertit, però també ho ha de ser el procés. Evidentment hi ha patiment, perquè estem fent una cosa molt complexa, però en general ens ho estem passant molt bé. Els assajos han estat especialment divertits, i això es nota en el resultat.”

Lluís Villanueva, va compartir què vol dir per a ell actuar en una obra com aquesta que s’insereix tan bé dins del gènere del vodevil, un estil de comèdia molt particular perquè demana, per ser eficaç, un domini absolut del ritme i un coneixement intuïtiu del públic i dels recursos que disparen una reacció humorística; dos aspectes que Castro, l’autor original del text, per la seva condició d’actor còmic, domina a la perfecció:

“Estic encantat de fer vodevil. És un gènere que reivindico moltíssim i que adoro, tant com a actor com a espectador. Sempre crec que és indispensable que hi hagi vodevil. Recordo que li preguntaven a l’autor, el Sébastien Castro —que és molt curiós perquè és un actor que escriu, i això és meravellós perquè entén perfectament l’intèrpret— quin era el missatge de l’obra. I ell deia: “no hi ha missatge, el vodevil parla per si mateix”, com ja feia Molière. Trobo que és un gènere absolutament necessari: venir al teatre a riure ja és, en si mateix, un acte social i un missatge. Que 700 persones es reuneixin per riure plegades ja té un valor enorme. I, com també dèiem abans, és molt més difícil del que sembla. Jo he fet diversos vodevils —he arribat a fer més de 200 funcions de Per davant i pel darrere, i també Políticament incorrecte amb el Paco Mir—, i puc dir que això és especialment exigent. És una hora i mitja de canvis constants, corredisses, entrades i sortides. Encara estem polint coses perquè tot funciona a segons, però és molt divertit. Hi ha tota una feina fora d’escena que després s’ha de traduir immediatament en l’escena. El mecanisme de l’equívoc funciona com una bola de neu que es va fent cada vegada més grossa, fins al punt que ni els mateixos personatges saben amb qui estan parlant, i això genera una comicitat molt potent. També ha estat el primer cop que treballo amb l’Anna Azcona, i ha estat un plaer. Pel que fa al meu personatge, és un amant del teatre que viu la situació com si fos la funció de la seva vida. Per a ell, el teatre és absolutament real.”

Anna Azcona, també va posar en valor la seva satisfacció per poder formar part d’aquest projecte, afegint que es tracta d’una proposta que té tots el elements per seduir al públic de totes les edats.

“Feia molts anys que no feia comèdia. Crec que l’última comèdia que vaig fer va ser aquí, amb el Joan Pera, fa uns divuit anys. I justament ara vinc de passar tres mesos a Galícia rodant una sèrie de comèdia, i pensava: m’espera un 2026 de luxe, sabent que venia cap aquí. Perquè poder riure és el més meravellós del món. Estic encantada de treballar sota les ordres del Xavi Ricart i de compartir escenari amb aquestes bèsties pardes. Per mi ha estat com fer un màster de comèdia brutal.Soc molt feliç. És una funció que, a vegades, et pot fer mandra sortir de casa per anar al teatre, però amb aquesta crec que això no passarà. És una explosió d’alegria molt potent.”

Per la seva banda, Susanna Garachana, que participa tant en qualitat d’intèrpret com d’adaptadora, és una autèntica experta en el gènere i, precisament com a gran coneixedora de la comèdia, va afirmar que Una idea genial n’és una d’una grandíssima qualitat:

“Fa molts anys que faig comèdia. De fet, crec que pràcticament només he fet comèdia, amb potser tres excepcions. És el lloc on em trobo més còmoda. Quan el Dani em va trucar i m’ho va proposar, li vaig dir: “deixa-m’ho mirar”, i de seguida vaig pensar: sí, ho vull fer. Tinc la sensació que m’estimo molt la funció. Em sembla que està molt ben escrita: aparentment és senzilla, però en realitat és una peça de rellotgeria, molt ben travada i plena de jocs de paraules. És molt francesa, en el millor sentit de la comèdia. També es nota molt que l’autor, el Sebastián Castro, és actor, perquè sap perfectament quan una cosa funciona o no funciona. És molt fan del vodevil —especialment de Ray Cooney— i, d’alguna manera, aquesta és la seva pròpia versió del gènere.”

Garachana ha estat molt celebrada en la seva recent però molt exitosa faceta d’autora teatral. Tant El favor (la seva primera obra) com Un sogre de lloguer (coescrita amb Jaume Viñas) han estat dos èxits indiscutibles de crítica i públic. Així, va confessar com d’especial ha estat posar-se a adaptar un text com aquest.

“Per mi, adaptar-la ha estat un regal. M’agraden molt les paraules, i poder jugar amb el text d’un altre, fer-lo meu i construir-hi nous jocs, ha estat molt divertit. Hem hagut d’adaptar moltes coses, sobretot els jocs de paraules, que sovint eren també jocs de so, i això requereix molta feina. També ha estat important reubicar els llocs, portar-los aquí, i això ha estat probablement el més complicat. Les confusions que es generen —que són molt pròpies de la comèdia francesa— depenen molt d’aquests elements. En definitiva, adaptar aquest univers, amb totes les seves confusions i jocs lingüístics, ha estat alhora el repte més gran i la part més divertida del procés. I n’estic molt contenta.”

Sinopsi

La comèdia de dobles identitats, guanyadora de dos premis Molière

L’Arnau sospita que la Mariona, la seva dona, té un affaire amb l’Oriol, l’agent immobiliari que els busca pis. Quan coneix el Tomàs, un actor aficionat clavat a l’agent, el contracta perquè el suplanti en un sopar i així poder descobrir si la sospita és real o no. Sembla una idea genial… fins que l’agent, el seu doble i el germà bessó del doble, un lampista que ve a reparar una fuita, es troben. Tres homes idèntics i una veïna indiscreta faran que, potser, la idea no sembli tan genial.