Lola Herrera protagonitza Camino a la Meca, un cant a la llibertat i a la vida, al Teatre Goya

Jordi González, vicepresident d’Arts i Continguts del Grup Focus, ha donat inici a la roda de premsa congratulant-se de tenir, un cop més, una gran dama del teatre com Lola Herrera, així com també Natalia Dicenta i Carlos Olalla, amb qui no havia coincidit: “Què dir de Lola Herrera... Ens coneixem des de fa molts anys i sempre és un plaer treballar amb ella. Amb la Natalia feia temps que no coincidíem, des de la seva etapa a l’antic Goya, i en Carlos, a qui no coneixia personalment, li dono la benvinguda al Teatre Goya.”

Pel que fa a l’obra, ha explicat que “Camino a la meca és una obra esplèndida, que vaig tenir la sort de veure a Madrid, i que arriba amb un gran èxit al darrere. Crec que és una història que cal explicar avui en dia, i és un plaer poder-la tenir al nostre teatre durant aquestes setmanes.”

Lola Herrera, la gran protagonista de l’espectacle, ha iniciat la seva intervenció fent memòria del recorregut de l’obra fins a arribar al Teatre Goya: “Venim d’una gira molt dura, de gairebé un any, creuant Espanya d’una punta a una altra sense parar. Estem cansats, però també molt feliços de ser aquí amb vosaltres, amb Camino a la meca, un espectacle que ens ha donat moltes satisfaccions i que espero que a Barcelona sigui acollit de la mateixa manera. Tota la companyia feia dos mesos que somiava arribar aquí, a una ciutat que estimo profundament, que m’ha donat moltes gratificacions i amics. Per a mi, simplement passejar-hi ja és un regal.”

La veterana actriu, que ha trepitjat els escenaris barcelonins des de fa dècades, ha explicat també com es va trobar amb l’oportunitat de protagonitzar l’obra d’Athol Fugard: “Fa molts anys que treballo amb Jesús Cimarro i Pentación, i a través d’ells vaig retrobar-me amb Claudio Tolcachir, a qui havia conegut a Buenos Aires i que sempre m’ha fascinat. És un director i una persona meravellosa, amb un talent extraordinari. Ell va portar el text, que ja havia estat un gran èxit a l’Argentina, i en va fer una versió que em va encantar, amb uns personatges extraordinaris. I, a més, tinc la sort de compartir escena amb companys magnífics.”

Pel que fa a Helen Martins, el personatge real que interpreta en l’obra, Herrera ha explicat que “el meu personatge està inspirat en una escultora sud-africana real, que va lluitar per la seva llibertat en un entorn molt hostil. És un cant a la llibertat, a ser un mateix, i m’honora poder donar veu a aquesta història.”

Lola Herrera ha acabat la seva intervenció remarcant dos dels temes de l’obra, l’amistat i la vellesa: “La relació amb el personatge de la Natalia és clau: hi ha una amistat preciosa, una complicitat profunda entre dues dones de generacions diferents que lluiten juntes per la llibertat i contra les injustícies. A part d’això, l’obra també parla de la vellesa i de com la societat tracta la gent gran. És un tema important, perquè sovint hi ha desamor i manca de cures. Crec que cal escoltar més la gent gran i donar valor a tot el que han aportat.”

Natalia Dicenta ha explicat el que suposa per a ella aquest Camino a la meca d’Athol Fugard: “L’obra em sembla una autèntica joia. Parla de moltes coses, però sobretot de la llibertat: la llibertat d’escollir com vols viure la teva vida. Hi ha una història d’amistat preciosa entre Helen i Elsa, intergeneracional, amb una gran sororitat. L’una és refugi de l’altra, i hi ha una complicitat meravellosa entre elles. Els personatges són molt complexos, amb moltes capes, i representen éssers humans en recerca de la seva pròpia veritat i realització. Una ja ha trobat la seva ‘meca’ a la vida, mentre que l’altra encara l’està buscant.”

Dicenta, filla de Lola Herrera, ha explicat també quin va ser el seu camí fins a l’obra: “Jo vaig conèixer Claudio Tolcachir com a alumna quan va arribar a Madrid i va obrir la seva escola, Timbre 4. Em fascinava com dirigia, com treballava, i vaig estudiar amb ell durant dos cursos. Per a mi va suposar un abans i un després, tant com a actriu com a persona, i quan acabes una experiència així, et queda el somni de treballar amb ell. Finalment, els astres es van alinear, perquè quan vaig llegir l’obra vaig saber que la dirigia ell i que la interpretava la Lola. En veure el personatge més jove, de seguida vaig preguntar qui el faria, i van comptar amb mi des del primer moment.”

Respecte al fet de compartir escena amb la seva mare, Natalia Dicenta ha explicat que “feia més de vint anys que no coincidíem en un escenari, i feia temps que buscàvem un projecte per tornar-hi juntes, després de tanta trajectòria vital i professional. Ara, interpretar aquest personatge està sent un plaer immens: no només m’aporta alegria, sinó també moltes lliçons de vida.”

El barceloní Carlos Olalla ha començat parlant del que suposa per a ell tornar a casa després de tants anys treballant fora: “És un plaer venir a Barcelona, a la meva Barcelona, perquè des del 2008 que visc fora i és la primera vegada que torno a fer teatre aquí. Fer-ho treballant amb una figura com la Lola i amb una actriu com la Natalia és un dels grans regals que m’ha donat aquesta professió.”

Olalla, que ha titllat d’“experiència meravellosa” l’any que porta de gira amb l’obra, ha explicat sobre el seu personatge que “és un home conservador, però amb matisos, perquè tots tenim llums i ombres. Tot i això, és una obra de dones, i el meu paper representa aquesta societat que les oprimeix, aquest patriarcat que cal denunciar. Aquesta obra té moltes lectures, i una que m’interessa especialment és el contrast entre el meu personatge, que representa una religió rígida i formal, i el de la Lola, que encarna una espiritualitat més profunda. Crec que és una obra molt potent a nivell humà, que cal reivindicar perquè ens posa un mirall al davant i, en algun moment, l’espectador es sentirà identificat amb el que viuen els personatges.”

Pel que fa a compartir escena amb una gran dama com Lola Herrera, Carlos Olalla ha explicat que “hi ha un moment impressionant en acabar cada funció, quan sortim a saludar i arriba l’aplaudiment final. Hi ha un amor incondicional del públic cap a la Lola arreu. És una persona que ho dona absolutament tot, tant a l’escenari com a la vida.”