Recollida de fem porta a porta: per què es continua elegint si és tan polèmica?

La mateixa llei establia com a objectiu reciclar el 55 % dels residus municipals el 2025, el 60 % el 2030 i el 65 % el 2035, i limitar en aquest darrer any la quantitat de residus que acaben a l'abocador al 10 % del total. Desgraciadament, estem lluny de complir-ho, ja que a Espanya només es recicla, de mitjana, el 38 %, i el 50 % dels residus municipals acaben a l'abocador.

Per a millorar les xifres i intentar complir la legislació, moltes administracions estan intentant fer els seus deures implantant el sistema de recollida porta a porta, encara que no compten amb el suport majoritari de la ciutadania.

Els avantatges del porta a porta

Tanmateix, estudis científics recents demostren que, amb el sistema porta a porta, s'aconsegueixen múltiples objectius:

Més separació i reciclatge. Per exemple, a la República Txeca, l'adopció d'el sistema va fer incrementar les taxes de separació en un 40 % respecte a l'ús de contenidors. A Suècia, les llars amb aquest sistema van separar el doble de residus que les que utilitzaven contenidors. I a la ciutat alemanya de Colònia, la transició al sistema porta a porta va augmentar el reciclatge de plàstics en un 19 %.

Major puresa dels materials. Un estudi a Itàlia va demostrar que el percentatge de materials reciclables que acaben erròniament en la “fracció resta” (fem barrejat que va a l'abocador) és significativament més alta amb el sistema de contenidors que amb el porta a porta. Això demostra una eficiència superior de la segregació en origen que assegura un reciclatge de més qualitat.

Eliminar microabocadors. El porta a porta mitiga el problema de fem dispers i la creació de focus d'insalubritat o “microabocadors”, que sovint es formen per l'ús incorrecte o el desbordament dels contenidors en la via pública.

Així, sembla que és el sistema ideal per a complir les exigències europees i assolir els objectius de reciclatge, reduir la presència d'impropis (residus depositats al contenidor equivocat) i disminuir la fracció resta que s'envia a l'abocador.

A més, quan s'implante el pagament per generació, el sistema porta a porta serà perfecte per a garantir la traçabilitat necessària, amb l'objectiu de conèixer exactament quina quantitat i qualitat de residus genera cada llar.

Nous reciclatges

Finalment, la llei va ampliar el catàleg de residus que s'han de separar en origen. A més del paper, el plàstic i el vidre, la normativa obliga a separar els bioresidus i va fixar com a límit desembre de 2024 per a arreplegar de manera separada els residus tèxtils, els olis de cuina usats, els residus domèstics perillosos i els residus voluminosos.

La recollida porta a porta facilita la gestió logística d'aquests nous fluxos i evita la necessitat d'omplir les voreres amb innumerables contenidors diferents per a cada tipus de residu.

Impacte ambiental

Un estudi recent d'anàlisi de cicle de vida, que contempla els impactes de diferents modalitats de recollida i dels tractaments finals (reciclatge, compostatge i abocador), demostra que el sistema porta a porta és més ecològic que l'ús de contenidors.

El sistema redueix la petjada de carboni total, incloent-hi la reducció d'emissions a llarg termini dels abocadors. A més, n'allarga la vida útil, ja que disminueix dràsticament la resta de fem que cal eliminar.

Econòmicament, li costa més a l'ajuntament?

Des del punt de vista econòmic, estudis recents demostren que, encara que els costos de personal i logístics són més alts amb aquest sistema, l'ajuntament recupera la inversió per dues vies: deixa de pagar les taxes elevades i penalitzacions europees per soterrar residus barrejats a l'abocador i genera ingressos en vendre materials reciclables molt purs a les plantes de tractament.

Amb tot, el sistema quadraria els comptes i protegiria el medi ambient sense exigir un augment dels impostos municipals.

A més, si s'empra la tècnica de fusió (agrupar els residus d'algunes llars contigües), la rendibilitat econòmica i ambiental del sistema es dispara: concentrant els poals de cinc famílies, els costos disminueixen un 46 % i les emissions de CO₂, un 27 %.

El veïnat com a protagonista

També és important destacar que el sistema crea ocupació local, guanya espai públic i en millora l'estètica, situació que ofereix un entorn molt més net i saludable.

Tot i els avantatges en matèria social i de sostenibilitat, l'èxit del sistema depèn del fet que el veïnat accepte la modificació.

Els canvis no s'aconsegueixen només amb imposicions legals; fa falta un delicat equilibri entre suport normatiu, coordinació municipal i compromís comunitari.

Per a evitar la resistència veïnal i aconseguir que s'adopten les noves rutines, els experts recomanen que les institucions seguisquen algunes pautes:

Comunicació directa, personal i porta a porta: per a fer que la gent canvie els seus hàbits, la informació no pot ser abstracta.

Als Estats Units, una campanya d'informació porta a porta va aconseguir que el 50 % del veïnat adoptara les noves pautes de reciclatge en només quatre setmanes, davant d'un escàs 5 % d'adopció en zones on la informació s'oferia a través de mitjans municipals passius.

Reducció de barreres logístiques (fàcil i gratuïta): les institucions han d'eliminar qualsevol obstacle pràctic i logístic. Això implica distribuir de manera gratuïta poals adequats i bosses compostables per a la fracció orgànica directament a les llars.

Transparència i demostració d'eficàcia: la reticència veïnal sovint naix de l'escepticisme sobre si l'esforç realment paga la pena. Les autoritats han d'enfortir la confiança publicant informes periòdics, visuals i accessibles que mostren els resultats quantitatius de la separació: quantes tones s'han salvat de l'abocador, quants diners públics s'han estalviat i com la matèria orgànica s'ha transformat en compost d'alta qualitat per a l'agricultura local.

Implementació d'incentius tangibles: combinar el nou sistema de recollida amb mecanismes de recompensa transforma una obligació molesta en un benefici. Les institucions poden implantar sistemes de recompensa amb els quals el veïnat guanye punts per separar correctament, bescanviables per descomptes en comerços locals, productes sostenibles o rebaixes en els impostos municipals.

Foment de normes socials mitjançant l'educació: el reciclatge s'ha de percebre com una norma socialment esperada i valorada per la comunitat. Per a aconseguir-ho, els ajuntaments han de promoure programes d'educació ambiental a les escoles i convertir així la xicalla en ambaixadora del reciclatge dins de les seues famílies.

La conclusió és que el sistema porta a porta ens ajudaria a estar a l'altura de les societats més avançades en matèria de residus si s'aconseguira el compromís de tots.

Miguel Ángel Artacho Ramírez, Director de Centro de Investigación en Dirección de Proyectos, Innovación y Sostenibilidad (PRINS) de la UPV, Universitat Politècnica de València

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.